Ens situem a la Barcelona de principis del 1936. La guerra encara no ha començat i al barri de la Bordeta la vida a la fàbrica transcorre amb normalitat, malgrat els rebomboris polítics de fons. El 19 de juliol, a Barcelona, l’exèrcit surt al carrer en un alçament contra la República. Els obrers s’organitzen, es munten barricades i hi ha enfrontaments. Els militars es situen a la plaça d’Espanya des de on disparen canonades i els obrers a la Creu Coberta. Hi ha ferits i hospitals d’emergència al barri.

A la fàbrica, amb l’esclat de la guerra, els amos fugen a l’estranger i els treballadors formen un comité. La fàbrica de Can Batlló es col.lectivitza. Durant una assemblea, Policarp Prats és escollit com a “patró accidental”. Ell, alçant el puny, amb honor, promet defensar i protegir els treballadors. La seva família, espantada per les amenaces que rep Policarp per part de moltes bandes, el posa en la tessitura d’escollir entre marxar a Olot, on tenen una propietat i on la guerra no deixa tant de rastre de fam, i quedar-se sol a Barcelona, al capdavant de la fàbrica.

Policarp, sense dubtar-ho, se separa dels seus per contribuir a defensar la fàbrica. Passa el temps i Policarp ha d’encarar-se amb múltiples dificultats, els anarquistes amenaçant-lo de mort per obtenir accés a l’Economat, els bombardejos, la moral baixa de la gent, els atacs de diferent magnitud, Barcelona s’ha convertit en un lloc molt perillós.