Del cop feixista a la revolució social

El 17 de juliol de 1936 es va produir un alçament de l’exèrcit a Melilla en contra de la República, era l’inici d’una conspiració que feia temps que es preparava. Dos dies més tard la rebel·lió s’estenia per l’estat. A Barcelona els militars sediciosos van sortir al carrer, on es van sumar grups de falangistes, carlistes i d’altres grups d’extrema dreta, per controlar els punts neuràlgics de la ciutat, entre ells la plaça d’Espanya.

Ràpidament grups de milicians antifeixistes, molts dels quals anarquistes, avisats per les sirenes de les fàbriques es van organitzar per fer-los front. També s’afegiria al combat contra el cop la Guàrdia d’Assalt. Començava així una jornada de combats per la ciutat. A la Creu Coberta els milicians van aixecar una barricada per aturar l’exèrcit. La detenció del general Goded, qui per part dels revoltats s’havia de fer càrrec de la situació, i la desfeta dels darrers grups soblevats va posar fi a aquest cop a la ciutat.

Desarticulat l’exèrcit i amb grans grups de milicians armats es va produir la revolució social. Per tota la ciutat es van saquejar i incendiar esglésies, així com propietats de persones considerades contrarevolucionaries i s’incautaren els locals de les organitzacions de dreta. A Sants els principals enfrontaments es produïren a la plaça Màlaga, l’actual Bonet i Muixí. Els milicians anarquistes s’enfrontaren als requetes que intentaven defensar l’esglèsia de Santa Maria de Sants. Finalment l’església va cremar, així com l’escola dels Maristes, el Centre Catòlic i les finques de Can Santomà, Ca l’Agell i Can Catà.