Orígens i entramat polític

La industrialització del pla de Barcelona

Vapor Vell 1920 AMDS Fons Uec
Vapor Vell 1920 AMDS Fons Uec

En el tombant dels segles XVIII i XIX a la ciutat de Barcelona es van començar a produir indianes, uns teixits de cotó que eren estampats per una de les cares. Tot i que la producció es feia dins de la ciutat, en aquells moments Barcelona era una ciutat tancada dins de les muralles, amb una densitat de població enorme i pocs espais disponibles, per això part d’aquests processos s’havien de fer fora muralles, als pobles del pla. A Santa Maria de Sants es van començar a multiplicar els prats d’indianes, on les teles es blanquejaven i s’assecaven al sol.

L’any 1832, amb la inauguració de la fàbrica Bonaplata, la primera de l’estat a funcionar amb la força del vapor, arrencava a Barcelona una febre industrial que en pocs anys ompliria la ciutat. Les innovacions en el camp tecnològic seguien i els empresaris van començar a buscar espais ben comunicats, amplis i on l’aigua fos abundant, on poder edificar grans recintes fabrils. Sants donava resposta a aquestes necessitats. Un interés que encara s’incrementaria quan l’any 1846, l’ajuntament de Barcelona va limitar la instal·lació de nous vapors i va començar a regular l’ampliació dels ja existents.

L'Espanya Industrial 1877 AFB Editorial Lopez
L’Espanya Industrial 1877 AFB Editorial Lopez

La instal·lació del Vapor Güell i Ramis, popularment conegut com el Vapor Vell, entre els anys 1844 i 1846, va ser el tret d’inici de la transformació de Sants. Molts industrials van seguir l’exemple del Vapor Vell, instal·lant-se al poble, com l’Espanya Industrial, que pocs anys més tard obriria les seves portes. L’arribada d’aquestes grans fàbriques va fer que molts treballadors i treballadores s’instal·lesin a l’entorn de les mateixes, sent l’origen de nuclis obrers que transformarien definitivament el poble Si l’any 1840 Sants tenia 2.037 habitants, l’any 1845 la població ja era de 3.391 amb un 21% de forasters. L’any 1850, la població de Sants ja arribava als 5.735 habitants. Una progressió que seguiria en augment, arribant als 19.105 habitants l’any 1890.

Rere d’aquestes pioneres van arribar moltes d’altres industries. Empreses directament vinculades al sector tèxtil; empreses químiques, necessàries per fer tints i tractar els teixits; indústries del metall, imprescindibles pel desenvolupament tecnològic; empreses lligades al creixement urbanístic del territori, com les terrisseries o els tallers de materials de construcció i per últim totes aquelles lligades a l’increment de la població i als canvis d’hàbits de la societat industrial. Cinc anys després de la inauguració del Vapor Vell Sants s’havia convertit en un poble industrial amb 55.000 fusos i 1.700 telers mecànics. La necessitat de comunicació de les noves fàbriques santsenques va fer que, ben aviat, l’any 1855, Sants tingués parada a la línia que enllaçava Barcelona amb Molins de Rei i Martorell, una línia que seguiria creixent en direcció cap a Tarragona.