Com tants sindicalistes de la seva època Francesc Comas va patir la presó. El 30 de novembre de 1920, juntament amb altres dirigents anarcosindicalistes i polítics com Salvador Seguí o Lluís Companys, va ser deportat a Maó a bord del vaixell La Giralda. Una deportació ordenada pel governador civil de Barcelona, el general Severiano Martínez Anido. Comas també es va fer popular pels seus articles, que signava sota el pseudònim de Parones, a publicacions com Cultura Obrera, on denunciava els vicis que patien els obrers: com la prostitució, el joc, el ball, els toros, el music-hall, els cabarets o l’alcoholisme.
L’any 1923 el Sindicat Lliure, format pels matons de la patronal, terrotitzava la ciutat amb total impunitat. El 10 de març, al bar El Tostadero, es van trobar Salvador Seguí, Lluis Companys, Vicenç Botella i Francesc Comas per comentar la tensa situació que es vivia a Barcelona. Després d’acomiadar-se primer de Companys i després de Botella, Seguí i Comas van anar cap al Sindicat del Ram de la Construcció. Tots dos van arribar fins al carrer de la Cadena, on Comas va entrar a l’estanc mentre Segui l’esperava al carrer. Quan Comas va sortir els pistolers de la patronal: Carlos Baldrich, Manuel Simón i Amadeo Buch van actuar matant a Salvador Seguí d’un tret al cap i ferint greument amb tres trets a Francesc Comas, que moriria tres dies més tard. Comas va morir deixant a la seva dona embarassada. Anys més endavant, durant la guerra, els companys del sindicat ajudarien a la seva filla buscant-li un lloc de feina a la fàbrica d’armament F2 a la Bordeta.
Angel Pestaña va afirmar que es van pagar fins a 254.000 pessetes als autors de l’atemptat, segons ell aportats per un dels germans Muntadas de l’Espanya Industrial, un amic íntim de Martínez Anido. Davant la protesta general, l’enterrament de Salvador Seguí es va celebrar a porta tancada. En resposta les indústries van parar i hi va haver una gran manifestació que va anar de la plaça de Catalunya fins a Governació. L’enterrament de Francesc Comas seria ben diferent, amb l’assistència d’unes 200.000 persones que van voler acomiadar als dos sindicalistes, acompanyant al difunt des de l’Hospital Clínic fins al cementiri de Sants.
Per saber-ne més:
- MARTINEZ DE SAS, Maria Teresa. Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. Edicions de la Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.
- GIRALT ANALES, Agustí. Foragitats dels carrers. Bloc Memòria de Sants. 2013.