La transformació de la Bordeta i els Batlló
Pel portal de Sant Antoni de la ciutat de Barcelona sortia el camí ral, una via que quan arribava a l’espai on actualment s’alça la plaça d’Espanya es dividia en dos. El primer camí seguia en direcció cap a Martorell, seguint aproximadament el traçat de la carretera de Sants, el segón seguia en direcció cap al Llobregat i Sant Boi. Al voltant d’aquesta via es va començar a desenvolupar un petit nucli que estaria vinculat al poble de Santa Maria de Sants. En el punt on aquest camí creuava la riera de Tena a l’edat mitjana es va instal·lar la carnisseria de Sants.
El fet que el territori estigues creuat pel camí ral va fer que al segle XVII, a tocar de la Riera Blanca, s’hi instal·les un hostal que acabaria coneixent-se com el de la Bordeta. Un nom que, segons sembla, recorda el passat agrícola del barri, ja que les bordes són les casetes on es guarden les eines per treballar el camp i és que durant molts anys la gent de la Bordeta va viure de treballar la terra. Una feina que es va fer més rentable quan l’any 1820 es va inaugurar el canal de la Infanta, una enorme infraestructura que portava aigua del Llobregat regant els camps de Molins de Rei, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Cornellà, Hospitalet i Sants.
Però l’accés a l’aigua també facilitaria una nova transformació del territori, la industrialització. Primer amb la instal·lació dels prats d’indianes. Entre d’altres amb els d’Erasme de Gònima, el principal productor d’indianes de Barcelona. I posteriorment amb la construcció de tallers i fàbriques. A Sants es començava a desenvolupar una important indústria tèxtil i lligada a aquesta també es van anar desenvolupant indústries químiques, com la que Josep Roura va obrir al carrer Toledo l’any 1836 o com la que Bartomeu Pons va obrir al carrer Alpens l’any 1845. Molts dels productes químics que aquestes fàbriques produïen es feien servir a les fàbriques d’aprest i blanqueig de teixits, com l’Aprestadora Espanyola, que l’any 1853 es va obrir al veí barri de Santa Eulàlia, ja a l’Hospitalet.
Amb aquest context, l’any 1878 Joan Batlló i Barrera, va comprar a l’advocat Fèlix Vives i Amat l’antiga finca de Can Mangala, que era a tocar del canal de la Infanta. Joan, que s’havia cansat dels constants problemes laborals de l’antiga fàbrica Batlló, l’actual escola Industrial, havia decidit arrencar una nova empresa tèxtil amb els seus nebots Domènec i Romà. Per fer-ho va encarregar a l’enginyer Juan Antonio Molinero el projecte d’edificar la Fábrica de Hilados y Tejidos de Algodón, Blanqueo, estampados y aprestos de Juan Batlló. Una fàbrica on, a imatge del que havien fet els germans Muntadas a l’Espanya Industrial, es realitzarien tots els processos del tèxtil: filatura, tissatge, estampats i aprest. Una fàbrica on hi treballaven 950 persones, majoritàriament dones, i que contava amb 722 telers.