Can Batlló

L’any 1825, provinents d’Olot, arribaven a Barcelona quatre dels set germans Batlló: Domènec, Joan, Jacint i Feliu. Després de diverses aventures empresarials en el camp del tèxtil els germans Batlló tancaren les fàbriques que tenien per obrir, l’any 1870, una de nova al terme municipal de les Corts de Sarrià, l’edifici on avui en dia hi ha l’Escola Industrial. Sis anys més tard Joan abandonà aquest projecte per crear una fàbrica pròpia.
L’any 1878 va comprar uns terrenys a la Bordeta a l’advocat Fèlix Vives i Amat, on hi havia la finca de Can Mangala, a tocar amb el Canal de la Infanta, i dos anys més tard la fàbrica entrava en funcionament.

La nova fàbrica va anar creixent de manera que l’any en què a Barcelona es celebrava l’Exposició Universal, el 1888, Can Batlló comptava amb 30.000 fusos i 700 telers mecànics i ocupava més de 900 treballadors. Can Batlló va començar elaborant i blanquejant teixits de cotó, però amb l’objectiu de dur a terme dins la fàbrica tots els processos de la cadena de producció, per competir-se en un gran competidor de l’altra gran fàbrica de Sants, l’Espanya Industrial. Però aquesta fàbrica de la Bordeta no va estar exempta dels importants conflictes laborals de l’època. L’any 1882 Ermengol Porta, director de la secció de teixits, va ser assassinat com a represàlia per un acomiadament massiu.