Després del parèntesi del període autogestionari amb la col·lectivització, la instauració del franquisme va significar una oportunitat a personatges arribistes. Els germans Álvaro i Julio Muñoz Ramonet, dos antics dependents dels magatzems el Barato, aprofitant-se dels seus contactes i de pràctiques fraudulentes, van arribar a controlar un imperi que comptava, entre moltes altres coses, amb un total de quaranta empreses tèxtils.
I la joia de la corona de l’imperi dels Muñoz Ramonet va ser Can Batlló.

Un autèntic temple del treball al qual els germans Muñoz van incorporar, de manera molt simbòlica, unes grans columnes d’inspiració clàssica a l’edifici principal. L’època daurada dels Muñoz va entrar en una progressiva decadència a partir de la meitat dels anys seixanta. L’any 1964 es va tancar la producció tèxtil a Can Batlló, fet que els Muñoz van aprofitar per reconvertir la fàbrica en una mena de polígon industrial. Una situació alegal que permetia a propietaris de petites empreses i tallers instal·lar-se ràpidament sense gaires tràmits.

L’any 1976 el terreny de Can Batlló va ser requalificat al Pla General Metropolità com a equipaments i zones verdes, dos elements de què estava mancada la Bordeta. Va començar d’aquesta manera un llarg període de lluites. Per una banda dels treballadors de les empreses i tallers de Can Batlló per aconseguir garantir els seus llocs de treball i d’altra del veïnat de la Bordeta per aconseguir fer d’aquesta promesa una realitat. L’onze de juny de 2011, quan es va aconseguir la cessió del Bloc 11, el veïnat de la Bordeta va entrar al recinte de la fàbrica per autogestionar l’ús d’aquest equipament.

Més informació: Documental 30 minuts (TV3): Después de Dios, Muñoz