Roser Benavent va ser una obrera cosidora a domicili i membre del Sindicat del Vestit de la Confederació Nacional del Treball. Benavent vivia al número 10 del carrer de Toledo, al barri de la Bordeta on es va organitzar un grup d’acció. Fortament compromesa en l’anarcosindicalisme, Benavent es va implicar en la lluita clandestina contra els pistolers del sindicat lliure i del sometent. També va actuar en contra de l’aplicació de la llei de fugues durant els anys del pistolerisme. Per evitar que els homes empresonats a la Model fossin assassinats moltes dones passaven el dia a la porta de la presó fent torns, esperant la sortida dels detinguts. Roser va ser una de les responsables d’organitzar els torns.

El grup del carrer de Toledo, que va ser molt actiu, era format per gent molt jove d’entre 18 i 19 anys, entre els quals s’hi trobaven militants anarquistes com el dibuixant Juan Bautista Acher, Saturnino Elias, Vilà, Lérida i Sánchez Raja, el negre de Gràcia. Segons sembla aquest grup va ser el responsable de l’atemptat que va patir el regidor carlista de l’ajuntament de Barcelona Salvador Anglada, qui havia participat en la creació del Sindicat Lliure i tenia càrrec al Sometent. Un atemptat del qual Anglada va sortir malferit.

El 25 d’abril de 1921 es preparava una gran festa del Sometent de tot Catalunya a Barcelona que havia d’aplegar 40.000 persones a Diagonal amb Passeig de Gràcia, un acte que havia de ser presidit per Severiano Martínez Anido, governador civil de Barcelona i Miguel Arlegui, cap de la policia a la ciutat, màxims responsables de l’aplicació de la llei de fugues i de l’organització dels grups de pistolers. També preveia la presencia d’Alfons XIII, tot i que finalment el rei no hi va assistir. El grup de Toledo va preparar un atemptat contra aquest acte. Per fer-ho van robar un taxi que van intentar fer baixar pel Passeig de Gràcia carregat amb un explosiu, però la bomba va fallar i l’incident va passar desapercebut. 

Poc temps després, el 2 de maig de 1921 es va produir un accident al pis del carrer de Toledo que va posar fi a la vida de Roser Benavent i de quatre companys més del grup. Quan manipulaven una bomba aquesta va explotar ocasionant el derrumbament del sostre de l’edifici. Amb Roser Benavent van perdre la vida Miquel Tonijoan Amorós, Joan Abanti i Pich, Emili Altibau i Mella i Joan Sagués. D’altres companys de grup van resultar ferits. Acher, el dibuixant, es va cremar greument les mans i de resultes de l’accident va passar a ser conegut com “el artista de las manos rotas”. 

Els supervivents, entre els quals el propi Joan Baptista Acher, Pau Capdevila i Cavestany i Angela Abanti i Collado, Joan Elias i Saturnino i Ferran Sánchez Raja, el Negret de Gràcia van ser empresonats i condemnats a mort, però la pena no es va aplicar i amb la proclamació de la República, l’any 1931, van ser alliberats. Roser Benavent es va convertir en un nom de referència en l’imaginari anarquista, ja que diversos escriptors van lloar la seva implicació amb la causa anarquista en els anys de clandestinitat.

Per saber-ne més:

• AISA PÀMPOLS, Manel. (2017) La efervescencia social de los años veinte. Barcelona 1917-1923. Descontrol 2017
• CADENA, Josep Maria; CAPDEVILA, Jaume; SOLÀ I DACHS, Lluís. Shum. El dibuixant anarquista. Diminuta editorial 2018